respondre
Flexió verbal »(Del llatí respondere, mat. sign.)
- v. intr. Contestar per mig de paraules, sons, senyals, etc., a lo que u nos diu, pregunta, propon...
- Contestar a un escrit o carta rebuda.
- Reaccionar, causar efecte: El malalt respon satisfactòriament al tractament.
- Reaccionar davant d’un fet que nos afecta: Davant dels insults respondrem en el nostre treball i constància.
- intr. Parlar defenent-se contra una imputació, acusació, objecció... que se nos fa.
- Funcionar com fa falta o és d’esperar: Els frens del coche no responen.
- Respondre per algú, garantisar que una atra persona complirà en son deure o compromís posant-se en el seu lloc si no ho fa: Deixa-li els diners que yo responc per ell.
- Respondre de una persona o cosa, donar seguritat sobre una persona o cosa: Si m’ofén una atra volta, no responc de mi.
- ant. Correspondre, equivaldre una cosa a una atra.
- ant. Donar a un lloc o comunicar un lloc en un atre per mig d’una obertura.