seguritat, -ts
(Del llatí secūrĭtāte, mat. sign.)
- s. f. Condició de segur.
- Certea, coneiximent segur d’alguna cosa.
- Seguritat social, sistema que atén les necessitats econòmiques i sanitàries dels ciutadans d’un país.
- De seguritat, se diu d’alguns mecanismes que asseguren que funcione be un objecte o maquinària o que garantisa l’absència de perill.
- Lo que es dona o es fa per a assegurar i garantisar ad algú o a alguna cosa.
observacions/documentació: Forma documentada ya en época antiga: “...manada per lo fur qui és de seguritat e de donar fermança”. Pere de Golmés. Llibre de la Cort del Justicia de Cocentaina. 1295. “...sia provehit e mayorment de nits a seguritat de nostra persona de totes coses necessaries”. Pere el Cerimoniós. Ordinacions de la Casa i Cort de Pere el Cerimoniós. 1344. “en la seguritat del loch”. Sant Vicent Ferrer. Sermons.1410. “allí ab seguritat ferma”. Roïç de Corella. Lo Cartoxà 1495.