absència, -ies
(Del llatí absentĭa, mat. sign.)
- s. f. Fet de no estar present en un lloc i moment, estar absent: En absència del mestre els alumnes no treballen.
- Espai de temps en que algú està absent: Durant l’absència del professor, els alumnes feren lo que vullgueren.
- Med. Pèrdua de la consciència per uns moments o espai indeterminat de temps: L’accidentat tingué una absència i no pogué relatar-ho tot d’una.
- Falta o privació d’alguna cosa: Se sospitava que hi havia absència d’aigua en Mart.
- Acte d’absentar-se d’algun lloc: Feu una absència de dos hores i tornà al treball.
- Dret. Condició llegal d’una persona el domicili de la qual no es coneix, lo que fa possible que es nomene un representant que la defenga.