falta, -tes
(Del llatí *fallĭta, mat. sign.)
- s. f. Carència d’alguna cosa necessària.
- Absència del lloc a on s’ha d’estar.
- Nota en que es fa constar l’absència d’algú: Si no vas a escola et posaran falta.
- A falta de (alguna cosa), loc. Per no tindre-ho: A falta d’ou li pose farina.
- Fer falta (en algun lloc), ser imprescindible o necessari.
- Defecte en general; sol dir-se en faltar-li pes a una moneda si no és de curs llegal.
- Se diu quan una dòna no té la menstruació mensual que li havia de vindre: Si té dos faltes segur que està embarassada.
- Sense falta, loc. Que s’ha de fer segur, necessàriament: No queda menjar, hem d’anar a comprar sense falta.
- No seguir una regla o norma.
- Infracció llegal d’una norma sense voluntat de delinquir.
- Infracció o erro en les normes d’un joc o deport. En el deport de la pilota valenciana la canta el marchador, juge o home bo, quan la pilota jugada no s’ajusta a les regles i rep els noms de falta del dau, falta de corda, falta de llarc o falta de curt en les modalitats de carrer; falta de darrere, falta de ralla, quan li pega la pilota en frontons o carrer, falta al ferir per baix de la ralla en el trinquet o de la corda galocha quan passa per baix o tocant la corda, mija falta, quan se sobrepassa la llínea o número acordat en el frontó.
- Envidar la falta, envidar tot el joc en el truc.
- Fer tanta falta com els gossos en missa, loc. Se diu quan algú que no és necessari en algun lloc.
- Tindre més faltes que un trinquet o que una pilota, loc. Estar ple de defectes.
- Poder donar ad algú quinze i falta, loc. Tindre gran superioritat davant algú.