moneda, -des
(Del llatí monēta, mat. sign.)
- s. f. Discs de metal, de diverses aleacions, que porten acunyat el seu valor i l’entitat emissora i que constituïxen els diners.
- Diners.
- Moneda menuda, peces de diners chicotetes.
- Moneda corrent, els diners d’us llegal.
- Moneda llaugera, diners de poc de pes.
- Moneda baixa, la feta de metal de poc de valor.
- Moneda falsa, la que no és autèntica.
- Moneda divisionària, la que conté una fracció de l’unitat llegal.
- Paper moneda, billets.
- Moneda obsidional, la que es bat en una plaça sitiada.
- Peces que representen materialment el valor d’una cosa.
- dialect. desus. Peça de dèu cèntims, en oposició a monedeta, que és la peça de cinc cèntims.
- Ser una cosa moneda corrent, loc. Ser una cosa habitual.
- Pagar en la mateixa moneda, loc. Tractar ad algú de la mateixa forma que ell t’ha tractat.