juge, -uja, -es
(Del llatí iūdĭce, mat. sign.)
- s. m. Persona que té autoritat per a jujar i sentenciar.
- Juge de pau, el que fins a finals del sigle XIX administrava justícia en assunts de menor importància i intentava reconciliar a les parts implicades per a que no anaren a juí.
- Juge de primera instància, el juge titular ordinari d’un partit o districte.
- Juge d’apelacions, ant. Juge superior davant del qual s’apelaven les sentències dels inferiors.
- En l’antiguetat, magistrat suprem del poble israelita.
- Se diu de qualsevol persona capacitada per a donar la seua opinió sobre una matèria no judicial.
- Juge de llínea, àrbitre auxiliar que controla les infraccions en la llínea d’un camp a on se juga un partit.
- Juge d’eixida, qui dona i controla l’eixida en una correguda o carrera.
- Juge de cadira, qui fa d’àrbitre en una partida de tenis.
observacions/documentació: La forma femenina no sol fer-se i s’usa la juge.