camp, -ps
(Del llatí campu, mat. sign.)
- s. m. Extensió de terreny al descobert que té una finalitat determinada.
- Camp de batalla, terreny a on se desenrollen batalles bèliques.
- Camp de maniobres, terreny a on l’eixèrcit fa pràctiques de combat.
- Camp de Mart, camp de batalla.
- Camp d’instrucció, terreny a on l’eixèrcit fa instrucció militar.
- Camp de treball, lloc a on les persones realisen treballs forçosos.
- Camp d’extermini, camp de concentració a on s’assessina en massa a les persones, com els creats pels nazis en la Segona Guerra Mundial.
- Camp de concentració, espai tancat destinat a detindre presos polítics o de guerra.
- Camp de deports, espai en certes instalacions destinat a la pràctica de diversos deports.
- Camp de tir, terreny destinat a fer pràctiques de tir en armes de fòc.
- ant. Lloc a on s’assentava un eixèrcit.
- Camp semàntic, Lling. Lèxic o vocabulari que fa referència a térmens relacionats o d’una mateixa família: El camp semàntic de la mar, del cos humà...
- Terreny destinat al sembrat, arbres, fruiters i demés cultius.
- Part llisa o d’un sol color que tenen les teles, papers, etc., que tenen dibuixos.
- fig. Espai a on s’eixercix una activitat.
- fig. Conjunt de matèries o coneiximents: El camp de la filologia, la matemàtica...
- Espai visual, aquell que comprén l’acció de la visió.
- Camps Elíseus, Mit. Lloc a on van les ànimes dels hòmens bons.
- Mig camp, en alguns deports, la zona central del camp de joc entre les dos bandes.
- Terreny a l’aire lliure i despoblat, en contraposició a ciutat.
- Camp a través, loc. Caminant o alvançant a través dels camps eixint-se’n del camí.
- Entrar en camp, loc. Entrar en batalla.
- Més vell que un camp, loc. Molt vell.
- A camp obert, loc. Se diu del duel sense estar marcat el camp a on s’ha de desenrollar i que acaba quan u rendix a l’oponent i no quan el trau del camp senyalat, com en uns atres casos.
- Deixar el camp lliure, loc. Retirar-se u d’una competició.