Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: bandes
banda, -des
(Del gòt. bandwa, senyal, bandera.)
  1. s. f. Part dun cos o objecte situada a la dreta o lesquerra: Me fa mal a la banda dreta del pit. Anava a la banda esquerra del coche.
  2. Barana o costat duna barca o del carro.
  3. Part dun espai considerada per oposició a les atres: A la banda de dalt del fresc hi han ornaments florals.
  4. Lloc, porció determinada de lespai: En totes bandes podeu trobar pa i menjar.
  5. A banda, loc. A part, separadament: Arròs a banda. Deixares a banda la carn i et menjares larròs.
  6. Duna banda o per una banda, loc. Per una part o costat.
  7. Per una atra banda o duna atra banda, baix un atre aspecte; per una atra part, dun atre costat.
  8. Deixar a / de / en banda, loc. Abandonar, marginar, deixar de prestar atenció: Has deixat de banda als amics i estàs a soles.
  9. Tancar-se en banda, loc. Obstinar-se, encabotar-se.
banda, -des
(Del germànic band, faixa, cinta.)
  1. s. f. Peça llarga de tela que sutilisa com a insígnia, distinció o adorn; si va al cos se posa diagonalment de dreta a esquerra, sobre el muscle de la dreta: La Bellea del Fòc du una banda brodada en fil dor.
banda, -des
(De l’it. banda, mat. sign.)
  1. s. f. Grup de gent, generalment armada, en un objectiu comú: Una banda de lladres atracaren el banc.
  2. Conjunt, grup de persones, colla: Eren una banda de dèu hòmens.
  3. Parcialitat, facció, partit o grup de gent en un objectiu concret o ideologia.
  4. Conjunt de músics que toquen instruments de vent i percussió i que poden fer-ho anant a peu.
Buscar bandes en: