abandonar
Flexió verbal »(Del francés abandonner, i este del germ. bann, orde de castic.)
- v. tr. Deixar en mans o en poder d’algú o d’alguna cosa.
- Separar-se d’algú o d’alguna idea, creència, moviment: Abandonar la fe cristiana. Abandonar el comunisme.
- refl. Deixar-se véncer i dur per una inclinació sense opondre reserves.
- Renunciar a un càrrec, un treball, una afició, un vici, etc.
- No atendre com és degut, desamparar una qüestió, el treball, una propietat o la família de manera que està descuidada.
- Anar-se’n per a sempre o per un temps d’un lloc, un país, una ciutat, etc.: Abandona el seu poble per a sempre.
- refl. Descuidar a u mateix en qüestions com la presència, la salut, els propis quefers o interessos, etc.