reserva, -ves
- s. f. Acte i efecte de reservar.
- Tropes que es situen darrere de la llínea de fòc i que estan dispostes per a entrar en batalla si fan falta.
- Persones que poden ser cridades al servici si l’eixèrcit en lluita no és suficient.
- Restricció necessària.
- Anar en reserva, loc. Tindre molt de conte.
- Reserva mental, intenció restrictiva d’un jurament o promesa, que no es comunica en el moment de fer-lo.
- Conte o precaució de no descobrir lo que es sap o pensa.
- Territori d’alguns països a on viu la població indígena.
- Zona a on els animals o les plantes viuen lliurement i protegits.
- Document que acredita haver reservat una cosa.
- Lo que es reserva, que es guarda per a un atre moment.
- Vi o licor en tres anys com a mínim de criança.