planta, -tes
- s. f. Plançó, refillol destinat a la reproducció.
- Ser vegetal, especialment el no llenyós, per oposició a arbre.
- Planta vera, la que pot fer fruit i de la que es trauen esqueixos per a empeltar unes atres.
- La part inferior del peu que toca terra, des del taló fins als dits.
- Part inferior que toca terra de qualsevol peça de calcer.
- poèt. El peu.
- Els fonaments d’un edifici; disseny dels fonaments o de la secció horisontal d’un pis d’un edifici.
- Cada u dels pissos o altures d’un edifici: Els edificis d’esta zona solen tindre huit o nou plantes.
- Planta baixa, en un edifici, el pis que està al nivell del carrer.
- De nova planta, fet totalment nou.
- Instalació industrial o energètica: La planta elèctrica abastix a tota la comarca.
- fig. Presència, aspecte exterior d’una cosa, especialment d’una persona: Era un home de molt bona planta, alt i proporcionat.
- Bona planta, bon aspecte, bona presència física.
- Tirar plantes, loc. Amenaçar, llançar bravates.