cep, -ps
(Del llatí cĭppu, rabassa.)
- s. m. Instrument en el qual se subjectaven el cap, els braços o les cames d’un presoner per a que no fugira. Tenia dos parts que unint-les només deixaven els forats per al cap, els braços o les cames.
- Parança de ferro formada per dos parts semicirculars que es separen i s’ajunten en força, quan se chafa o es toca, gràcies a un moll. Servix per a caçar aus, conills, etc., i si és gran orsos, llops, porcs javalins...
- Peça que forma el travesser de l’àncora. Du una anella a on se lliga la corda o cadena que l’unix a l’embarcació.
- Soca de la planta que produïx el raïm, de la qual broten els eixarments. Per extensió se li dona este nom a tota la planta.
- fig. Persona que beu molt, generalment vi.
- Com un cep, loc. Molt begut.