per-
(Del llatí per, a través de.)
- pref. Prefix d’orige llatí que indica intensitat, maldat, perforació, falsetat: persistent, perjurar, pervertir, perforar.
per
(Del llatí per, mat. sign.)
- prep. Indicador de lo que servix de pas, a través de lo que es passa o es mou algú: Passa per ací i nos vorem.
- Passar una idea pel cap, tindre algú una idea.
- Indica un temps de certa duració: Per un parell d’anys. Per Nadal.
- Indica causa o motiu d’un fet: Per la gràcia de Deu.
- Indica l’operació matemàtica de multiplicar: Huit per huit xixantaquatre.
- En complement interrogatiu qüestiona o demana la causa o motiu d’un fet: ¿Per qué has eixit tan matí?
- En complement pronom relatiu, formant la locució per que equival a per la qual cosa.
- En diferents complements pronominals forma locucions conjuncionals indicadores de causa: perque, per quant.
- Per més que, loc. Per molt que, encara que.
- Indica l’autoria d’un fet, l’agent de les oracions de passiva.
- Per fer, vendre, pintar…, sense fer, vendre, pintar... // Indica el mig en que es realisa un fet, l’instrument: Per estes chafades sé que han entrat en el camp.
- Forma locucions que indiquen la manera de fer l’acció: Per escrit.
- Per cert, a propòsit, ara que ve al cas.
- Per cas o posem per cas, per casualitat, per eixemple.
- Per a, expressa l’idea de finalitat o destí en complement nominal o pronominal: Açò és per a tu.
- En complement verbal en infinitiu: Per a cantar s’ha de tindre bona veu.
- Seguida d’un adverbi de temps indica un temps o determini: El treball ha d’estar fet per a despusdemà. L’encàrrec és per a d’ací quinze dies.
- En complement verbal en subjuntiu, en el que s’unix en la partícula tal que: Per tal que responga millor a la pregunta.
observacions/documentació: La preposició per seguida de l’artícul masculí, s’aglutina i contrau en este, resultant les formes pel, plr. pels.