quant, -ta, -ts, -tes
(Del llatí quantum, mat. sign.)
- pron. interrogatiu. Quina cantitat, quin número: ¿Quànts ne vols comprar ara?.
- pron. Tot lo que. Pot anar precedit de tot: Quants ne tenien, tants ne venien. Tot quant veus és meu.
- adv. Davant d’un adjectiu o d’un adverbi i a voltes correlatiu de tant, indica u dels térmens d’una proporció aumentativa o diminutiva: Quant més amics, més clars. Quant major és el pecat, tant major és la pena.
- adj. o pron. Precedit d’un artícul indefinit equival a alguns, un cert número, no molts, no massa: Unes quantes voltes ha nevat enguany. Han exit uns quants hòmens a buscar al chiquet perdut.
- ant. Per quant, conj. causal.
- inus. i llit. pron. ponderatiu exclamatiu invariable. En quin grau, en quina mida. En la llengua actual se substituíx per cóm de o qué: Quànt bella eres, amada meua.
- ant. Quant que, tot lo que.
- En quant a, loc. Sobre tal cosa, referent a, i ant., en tant que.
observacions/documentació: Si és interrogatiu o exclamatiu s’escriu en accent: ¿quànt val?. ¡Quànt he fet! Quan actua com a adverbi davant d’un adjectiu o un adverbi pot substituir-se coloquialment per la forma contra, pero sense el correlatiu tant: Contra més amics, més clars. Contra major és el pecat, major és la penitència.