Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: quina

quina, -nes

(Del quèchua quinaquina, mat. sign.)

s. f. Corfa de diversos arbres, principalment del gènero Cinchona, utilisada en medicina com a tònica i estomacal.
Licor fet en quina.
Més amarc que la quina, loc. Molt amarc.

quina, -nes

(Del llatí quīna, conjunt de cinc.)

s. f. Parell de cincs dels daus quan ixen en una tirada.
Joc en que guanya el jugador que reompli les cinc cases d’una mateixa fila, quintern.

quin, -na, -ns, -nes

(Del llatí quīnam, pronom interrogatiu.)

adj. i pron. Determina l’identitat d’una o algunes persones o coses entre diverses sobre les que recau una interrogació: ¿Quin de tots t’agrada? ¿Quins hòmens són els que t’han ofés? ¿Quina película t’interessa més?
ant. Equivalent a com, indicava la manera en que està una cosa o persona.
S’utilisa en frases exclamatives: ¡Quina vergonya! ¡Quin fret fa!.
Actua com a pronom: De quina s’ha lliurat per no estar ací quan s’han barallat tots.

Buscar quina en:

Bilingüe Sinònims Rima

Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
Paraules que tenen una escritura pareguda: cuyna, cuina, cuinat i quinat.