dau, -us
(Del llatí datum, participi passat de dare, llançar.)
- s. m. Peça de forma cúbica en les cares marcades de l’u al sis i que s’utilisa en diferents jocs de taula o de sòrt.
- Dau fals, dau trucat en un costat en major pes que els atres. Esta diferència de pes provoca que el dau caiga més a sovint en un costat per a favorir a u dels jugadors.
- Objecte en forma cúbica.
- Peça plana que corona un capitell de columna.
- Cada una de les caselles quadrades que componen el tauler d’escacs.
- En pilota valenciana, lloc del trinquet a on s’ha d’introduir la pilota treta o ferida, situat al cap de l’entrada i dibuixat en la paret i en terra, junt a l’escala.
- En pilota valenciana, lloc des d’a on se juga la pilota per dalt corda en la modalitat a l’Alt i, en Raspall, lloc des d’a on se bota per a llançar-la cap al rest.
- Lloc del forn de ceràmica a on se depositen els elements per a obtindre silicat.
- Lloc del forn del canterer a on se posa el fòc.
- ant. i local. En l’hospital de Valéncia es dia del lloc destinat als malalts de tuberculosis.
- Estar com un dau, loc. Estar alguna cosa ben arreglada i ajustada per totes bandes o estar molt gros.
- Posar com un dau, loc. Unflar a base de colps.