raspall, -lls
(De raspar i el sufill -all <-acŭlus llatí.)
- s. m. Instrument que consistix en una base de la que sobreïxen una gran cantitat de clims o pèls colocats molt junts entre sí i que servix per a fregar o netejar alguna cosa.
- Raspa de raïm.
- Instrument en que el rascafumerals neteja el fumeral.
- Ramaç o granera de rames d’abruixell, que s’utilisa per a agranar.
- desus. Conjunt de rames o garbes d’alguna planta com ara que es passen per l’era abans de batre per a raspallar-la o aplanar-la.
- Modalitat de joc de pilota valenciana jugant la pilota fent-la anar molt baixa i raspant-la des de terra, també rep el nom de raspot, raspallot, raspa i per terra, en contraposició a la modalitat a l’alt.