rama, -mes
(Del llatí rama, mat. sign., plr. de ramum.)
- s. f. Part que naix de la branca d’un arbre, sobretot les més primes i lluntanes de la soca i d’a on naixen les fulles.
- Estes parts de l’arbre ya tallades, en les fulles, per a cobrir alguna construcció, cremar o alimentar als animals.
- Les parts d’un abruixell o planta que no solen aplegar a ser branques.
- Enramada dels cucs de seda.
- Traure de rama, traure els capells de l’enramada.
- Haver molt que traure de rama, loc. Quedar molt per explicar o aclarir.
observacions/documentació: El valencià diferencia les parts d’un arbre d’esta manera ascendent: raïl, rabaça o soca, tronc, branca i rama.