soca, -oques
(Possiblement del gàlic *tsukka, que correspon al germànic stokk, cep, rabaça.)
- s. f. Rabaça d’un arbre, arbust o planta; la part del tronc unida a les raïls.
- Troncho de la col o la lletuga.
- local. Soca del braç, bíceps, sobrebraç.
- La part més baixa, de forma cilíndrica, d’un paller o garbera.
- L’extrem opost a la punta d’una agulla canyicera.
- Els més majors o antics d’un llinage, estirp, etc.
- Biol. Grup d’organismes emparentats en una ascendènciua comuna coneguda, com ara les bactèries, virus...
- fig. Soquellot, suro, tarroç, persona curta d’enteniment.
- Ser de soca i arrel, loc. Ser autèntic i genuí.
- Arrancar de soca i arrel, loc. Arrancar en raïls i tot una planta, arbre, quixal...