lletuga, -gues
(Del llatí lactūca, mat. sign.)
- s. f. Planta herbàcea procedent de l’Índia, de la família de les compostes, de diferents espècies del gènero Lactuca, de tronc ramós, fulles grans radicals, quan s’espiga fa flors grogues; se sol menjar en ensalada.
- Lletuga de coleta, l’espècie Lactuca capitata, de fulles radicals cóncaves, abonyegades i casi redones, i tronc florit en forma de panolla.
- Lletuga d’orella de burro, lletuga de fulles llargues, se tracta de la Lactuca sativa.
- Lletuga de copet o romana, la cultivada de fulla llarga.
- Lletuga de séquia, planta de l’espècie Cirsium Pyrenaicum; també rep el nom de lletugueta.
- La lletuga, dialect. i coloq. El número cinquantassís (56) en rifes, sortejos, loteries i jocs.
observacions/documentació: En algunes localitats se diu encisam a la lletuga, se tracta d’una confusió, ya que l’encisam és l’ensalada que es fa a base de lletuga.