fulla, -lles
(Del llatí fŏlĭa, pl. de fŏlĭum, fulla.)
- s. f. Cascuna de les làmines orgàniques, generalment de color vert, que ixen del tronc i de les branques i que estan especialisades per a la fotosíntesis.
- A la caiguda de la fulla, loc. En primavera d’hivern.
- Cada una de les peces quadrangulars de paper en que es fa un llibre.
- Girar fulla, loc. Canviar de conversació, de tema, etc.
- Làmina prima de metal, generalment tallant, d’una arma o d’una aïna.
- Fulla d’afaitar, làmina molt fina d’acer, en tall, que en una maquineta d’afaitar o soport servix per a afaitar.
- Làmina prima de diverses matèries com ara la fusta, el metal, el paper o la pedra, en que es recobrix un objecte.
- Cada una de les parts que s’òbrin i es tanquen de les portes o finestres.
- No deixar fulla verda en un camp, loc. Destruir-ho tot.
- Tremolar com una fulla, loc. Tremolar molt.
- Agarrar el rave per les fulles, loc. Pretendre fer una cosa sense trellat, de modo incorrecte.
Imàgens
