conversació, -ons
(Del llatí convĕrsātiōne, mat. sign. cf. el cast. conversación, el fr. conversation, l’it. conversazione.)
- s. f. Intercanvi de paraules entre persones, acte de conversar, parlar o raonar.
- ant. Relació en una atra persona, tracte.
observacions/documentació: La forma conversació és la clàssica i única existent en valencià. Si be en un principi significava tracte o relació pronte prengué el significat d’acte de parlar o raonar. La forma conversa que han introduït alguns diccionaris no té tradició escrita ni està documentada, se tracta d’un catalanisme modern inexistent en terres valencianes.