Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: parlar
parlar
Flexió verbal »
(Del llatí vulgar parabŏlare, mat. sign.)
  1. v. intr. Dir, expressar-se verbalment, articular paraules.
  2. Dirigir-li la paraula ad algú: Vos parlà i vos digué que vos reconeixia.
  3. tr. o intr. Expressar-se en qualsevol llengua: Parle valencià des de sempre. Ell parla portugués.
  4. intr. o refl. Tindre relacions formals els nóvios abans del matrimoni, festejar: Als díhuit anys ya nos parlàvem. Quan ton pare i yo encara nos parlàvem solíem anar al cine.
  5. intr. o refl. Tindre relacions damistat o tractar-se: Yo em parle en tots els veïns.
  6. intr. fig. Ser molt expressiva una cosa: La fotografia que li han fet parla.
  7. s. m. Acte i modo dexpressar-se: un parlar dolç i tranquil.
  8. s. m. Llenguage: El castellà és el seu parlar.
  9. Donar que parlar, loc. Provocar comentaris.
  10. Fer parlar, loc. No ser cregut o obedient.
  11. Mira qui parla, loc. Exclamació utilisada per a indicar que qui acaba de parlar els mateixos o majors defectes que aquell al que es referia.
  12. No en parlem, loc. Indica que no cal parlar més de la qüestió per ser massa sabuda.
  13. No parlem més, loc. Sutilisa per a acabar una discussió o conversació, per estar tots dacort o en total desacort.
  14. Parlant de cada cosa un poc, loc. Se diu per a canviar de tema en una conversació. Algú sol dir humorísticament: parlant de cada cosa un poc: tinc el pimentons al fòc.
  15. Parlar a lorella o a cau dorella, loc. Parlar aplicant la boca a lorella dalgú.
  16. Parlar al i al pla, loc. Parlar directament o de manera senzilla.
  17. Parlar a pams, loc. Parlar en tranquilitat, sense alvançar-se als acontenyiments ni prendre decisions sense pensar.
  18. Parlar baix, loc. Parlar en veu baixa.
  19. Parlar com un home o com un sant o com un llibre obert, loc. Explicar-se molt be.
  20. Parlar en el cor en la , loc. Parlar en franquea.
  21. Parlar entre dents, loc. Remugar, parlar sense obrir la boca.
  22. Parlar foradat, loc. Parlar sense trellat o delirant.
  23. Parlar fort, loc. Parlar en veu alta.
  24. Parlar bayós o parlar de la baya, loc. local. Parlar afectat i intentant diferenciar-se dels atres en una suposta bona pronunciació.
  25. Parlar manco que un pato mut, loc. No parlar gens.
  26. Parlar pels colzes o pels dits i pels colzes, loc. Charrar, parlar molt o massa.
  27. Parlar u figa i tot, loc. Parlar u molt i sense discreció.
  28. Parlar per parlar o per no callar, loc. Parlar de coses sense importància.
  29. ¿Parle yo o passa un carro?, loc. Se diu quan en una conversació a u no el deixen parlar o ni li fan ni cas.
  30. Ya ha parlat Coqui, loc. Se diu quan parla qui no devia i diu una inconveniència o dient bovades, sentenciant, duent la contrària... en senyal de despreci cap a lo que diu // Ya parla porga, loc. Se diu quan parla algú dient brofegades.
  31. Anar parlant en Sant Pere, loc. Anar parlant a soles, no estar be del cap, estar foll.
ref. Parla be i encertaràs. Parla tu que eres del poble. Parlar be no costa una merda. Parlar be no costa diners. Parle yo, i encerte qui vullga. Parlant, els hòmens s’entenen. Parla tant que tot ho conta, lo que pot dir i lo que no. Sempre parla més qui hauria de callar. Parla i no pegues. Parlen cartes, i callen barbes. Qui mai parla, mai erra. Qui molt parla, mot erra. Qui més parla sol ser qui més ha de callar. Parla mal del cavall i voràs com li cauen les dents.
Buscar parlar en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.