parlar
Flexió verbal »(Del llatí vulgar parabŏlare, mat. sign.)
- v. intr. Dir, expressar-se verbalment, articular paraules.
- Dirigir-li la paraula ad algú: Vos parlà i vos digué que vos reconeixia.
- tr. o intr. Expressar-se en qualsevol llengua: Parle valencià des de sempre. Ell parla portugués.
- intr. o refl. Tindre relacions formals els nóvios abans del matrimoni, festejar: Als díhuit anys ya nos parlàvem. Quan ton pare i yo encara nos parlàvem solíem anar al cine.
- intr. o refl. Tindre relacions d’amistat o tractar-se: Yo em parle en tots els veïns.
- intr. fig. Ser molt expressiva una cosa: La fotografia que li han fet parla.
- s. m. Acte i modo d’expressar-se: Té un parlar dolç i tranquil.
- s. m. Llenguage: El castellà és el seu parlar.
- Donar que parlar, loc. Provocar comentaris.
- Fer parlar, loc. No ser cregut o obedient.
- Mira qui parla, loc. Exclamació utilisada per a indicar que qui acaba de parlar té els mateixos o majors defectes que aquell al que es referia.
- No en parlem, loc. Indica que no cal parlar més de la qüestió per ser massa sabuda.
- No parlem més, loc. S’utilisa per a acabar una discussió o conversació, per estar tots d’acort o en total desacort.
- Parlant de cada cosa un poc, loc. Se diu per a canviar de tema en una conversació. Algú sol dir humorísticament: parlant de cada cosa un poc: tinc el pimentons al fòc.
- Parlar a l’orella o a cau d’orella, loc. Parlar aplicant la boca a l’orella d’algú.
- Parlar al sà i al pla, loc. Parlar directament o de manera senzilla.
- Parlar a pams, loc. Parlar en tranquilitat, sense alvançar-se als acontenyiments ni prendre decisions sense pensar.
- Parlar baix, loc. Parlar en veu baixa.
- Parlar com un home o com un sant o com un llibre obert, loc. Explicar-se molt be.
- Parlar en el cor en la mà, loc. Parlar en franquea.
- Parlar entre dents, loc. Remugar, parlar sense obrir la boca.
- Parlar foradat, loc. Parlar sense trellat o delirant.
- Parlar fort, loc. Parlar en veu alta.
- Parlar bayós o parlar de la baya, loc. local. Parlar afectat i intentant diferenciar-se dels atres en una suposta bona pronunciació.
- Parlar manco que un pato mut, loc. No parlar gens.
- Parlar pels colzes o pels dits i pels colzes, loc. Charrar, parlar molt o massa.
- Parlar u figa i tot, loc. Parlar u molt i sense discreció.
- Parlar per parlar o per no callar, loc. Parlar de coses sense importància.
- ¿Parle yo o passa un carro?, loc. Se diu quan en una conversació a u no el deixen parlar o ni li fan ni cas.
- Ya ha parlat Coqui, loc. Se diu quan parla qui no devia i diu una inconveniència o dient bovades, sentenciant, duent la contrària... en senyal de despreci cap a lo que diu // Ya parla porga, loc. Se diu quan parla algú dient brofegades.
- Anar parlant en Sant Pere, loc. Anar parlant a soles, no estar be del cap, estar foll.