Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: callar
callar
Flexió verbal »
(Del llatí vg. *callāre, i este del grec χαλᾶν, baixar la veu.)
  1. v. intr. No parlar.
  2. Estar en silenci.
  3. Parar de parlar.
  4. Parar de cridar, plorar, cantar, fer soroll o tocar un instrument musical: Calla i no plores més. No crideu, calleu.
  5. refl. Abstindres de manifestar lo que es sent o sap: Callat eixes coses i no les digues.
  6. tr. o refl. Ometre una cosa quan se parla o sescriu: En la relació es callen alguns noms.
  7. ¡Calla!, interjecció que denota estranyea o admiració.
  8. Fer callar, loc. Obligar a guardar silenci.
  9. Callar la boca, loc. Callar, guardar silenci, deixar de parlar.
  10. Calle vosté, parle vosté, formula utilisada pel Tribunal de les Aigües de Valéncia per a donar o llevar la paraula.
  11. ¡Calla!, loc. Dit a una persona per a que pare atenció a una cosa que ha passat de repent: ¡Calla! mira com ix per la porta de darrere.
ref. Qui calla, no diu res. Qui calla per prudència, no diu que sí. Temps de callar i temps de parlar. Qui calla, otorga. (encara que no sempre). Yo que calle i no dic res, estic més mal que tots els tres.
Buscar callar en: