tribunal, -ls
(Del llatí tribunāle, mat. sign.)
- s. m. Lloc elevat designat al juge, des del qual administra justícia i dicta el veredicte.
- Tribunal d’oposicions, el que juja en unes oposicions a un càrrec o ofici.
- Tribunal suprem, el superior de la justícia ordinària.
- Tribunal popular, format per membres d’extracció popular, en ocasions estava al marge de la llei i era propi d’époques revolucionàries.
- Tribunal de les Aigües de Valéncia, és l’encarregat de jujar i dictaminar sentències pels conflictes de l’aigua de rec entre els llauradors de les comunitats de regants, el juí és oral i en llengua valenciana.
- Tribunal del comuner, V. rollet (de gràcia o de l’horta d’Aldaya.) // Rel. Tribunal de la penitència, el sacrament de la penitència i el lloc a on s’aplica.
- Rel. Tribunal de deu, juí que deu fa de l’home quan mor.
- Tribunal de la consciència, recte juí dels actes i obligacions pròpies.