aigua, -gües
(Del llatí aqua, mat. sign.)
- s. f. Substància líquida, incolora, inodora i insípida, formada per la combinació de dos volums d’hidrogen i un volum d’oxigen; la seua fòrmula és H2 O, se solidifica en gèl als 0º C. i bull als 100º C. És el component més abundant de la superfície terrestre i constituïx les mars, llacs, rius, fonts, etc..., forma la pluja, neu o gèl.
- Aigua manal, aigua que mana d’un manal o ullal.
- Aigua beneïda, Rel. Aigua que ha segut beneïda segons un ritual.
- Aigua blana, aigua baixa en calç.
- Aigua calenta, bollint, freda, fresca, gelada, tébea. Se diu segons la temperatura de l’aigua.
- Aigua cavallera, se diu de l’aigua que brolla o fluïx de manera natural i tranquila, sense aixetes, canalisacions o motors que l’impulsen, moguen o poen.
- Aigua corrent, aigua que està en moviment per la força de la gravetat; també es diu quan una vivenda té una instalació que li fa aplegar l’aigua: La casa té aigua corrent i llum.
- Aigua de pluja o del cel, l’aigua que cau quan plou.
- Aigua de pou o de corriola, la que es trau d’un pou o aljup.
- Aigua de sol, aigua calfada pel sol.
- Aigua de vena, aigua de corrents subterrànees.
- Aigua del ferro, aigua d’una font ferruginosa.
- Aigua dolça, la que no té sabor, la que és potable per tindre baixa concentració de sal, en contraposició a l’aigua salada de la mar.
- Aigua dura, aigua en molta calç.
- Aigua embassada, la que està dins d’una cavitat i no corre.
- Aigua morta o aigües mortes, aigua parada que no és potable o la que va a parar a un escorredor en un sistema de rec.
- Aigua potable, aigua bona per a beure.
- Aigua rodada o cavallera, la que corre per un sistema de rec moguda per la força de la gravetat.
- Aigua al tall, se diu quan se rega seguint un orde; primer els camps que estan al principi de la séquia i en acabant els atres, regant-se primer els de la vora dreta i en acabant els de l’esquerra.
- Aigua salada o salobre, aigua en una alta concentració de sal o que és aigua de la mar.
- Aigua vedada, l’aigua que es pren per a regar un camp quan al regant no li correspon per tanda.
- Aigua viva, és la que brolla o corre de manera natural, potable o no.
- Aigua nova, loc. Aigua que entra en un arrossar despuix de l’eixugó.
- Aigua vella, loc. Aigua que està en l’arrossar quan se sembra l’arròs.
- Aigua amunt, en direcció al sentit contrari a la corrent.
- Aigua avall, en el sentit mateix de la corrent.
- Arquit. Panyada, navada: La barraca és una casa a dos aigües.
- Compost líquit en el qual predomina l’aigua.
- Aigua almescada, aigua en almesc.
- Aigua del Carme, compost líquit en essència de tarongina.
- Aigua seca, gel que conté aigua, la qual se filtra a la terra sense evaporar-se quan els microorganismes se mengen el gel. S’utilisa en agricultura per al rec de zones desèrtiques.
- Aigua de Valéncia, còctel fet en suc de taronja, cava, vodca i sucre fonamentalment.
- Aigua gelada, ant. gelat.
- Aigua oxigenada, peròxit d’hidrogen, la seua formula és H2 O2, s’utilisa com a antisèptic i també com a decolorant i oxidant.
- Aigua dels àngels, afait o cosmètic que les dònes valencianes utilisaven a principis del sigle XIX.
- Aigua a perdre, se diu de l’aigua d’un riu, séquia o canal que va a parar a la mar sense ser aprofitada.
- Aigua a les patades, loc. En un arrossar se diu quan el nivell de l’aigua sobrepassa les patades dels animals o chafades dels hòmens.
- Aigües fecals, aigües residuals en excrements humans.
- Aigües amunt o avall, contra la corrent d’un riu o a favor de la corrent.
- Aigües internacionals, espai marítim que no està baix la sobirania de cap d’estat.
- Aigües blaves, la mar o l’oceà.
- Aigües jurisdiccionals o territorials, espai marítim baix la sobirania d’un estat.
- Aigües o aigües de, la mar o la mar més pròxima a un territori: Aigües atlàntiques (La mar atlàntica o l’Atlàntic). Aigües valencianes o aigües de Valéncia (La mar pròxima a les costes valencianes).
- Aigua cuita, ant. Cola forta o de gelatina.
- Aigua furtada. ant. V. dret d’aigua.
- No donar-li ad algú ni una set d’aigua, loc. No donar-li ni aigua.
- Ser aigua en cistella, loc. Ser una cosa o fet inútil perque no queda d’ella res. Ser fugidiç, esmonyidiç.
- Ser esperat o rebut com aigua de maig, loc. Ser esperat en ilusió o ser ben rebut.
- Ser o estar clar com l’aigua, loc. Ser o estar una cosa molt clara, molt evident, fàcil d’entendre o captar.
- Fer aigües o trencar aigües, loc. Trencar-se la bossa fetal i eixir per la vagina el líquit amniòtic.
- ant. Riu.
- Fer aigua, loc. Entrar aigua en una embarcació per un clavill, forat...
- Fer aigua una cosa, loc. Desfer-la, fer que quede en no res.
- Nadar entre dos aigües, loc. Actuar sense definir-se massa.
- Garbellar aigua, loc. Fer faena sense profit o benefici.
- Estar en l’aigua al coll, loc. Estar en una situació llímit i difícil.
- Passar per aigua, loc. Bollir una cosa durant un minut més o manco: Fes-me l’ou passat per aigua.
- Passat per aigua, loc. Chopat, molt banyat: Plou i vinc passat per aigua.
- Hi haure tanta aigua com en la riuada de Sant Carles, loc. Hi haure molta aigua.
- L’aigua, dialect. i coloq. El número setantassís (76) en rifes, sortejos, loteries i jocs.