vena, -nes
(Del llatí vēna, mat. sign.)
- Cada u dels conductes o fibres per a on circula la llacor d’una planta.
- Conducte subterràneu natural per a on circula aigua.
- Porció o llenca de roca de naturalea diferent de la que la volta, o plena d’una substància mineral.
- Cada una de les ralles ondulades o ramificades com les que tenen algunes fustes o alguns marbres.
- Cada una de les canals o aguilons de la teulada.
- fig. Inspiració o facilitat intelectual per a una determinada activitat.
- Estar en vena, loc. Estar un animal sense castrar.