on
(Del llatí ŭnda, mat. sign.)
- adv. ant. Precedit per la preposició de o per, equivalia al relatiu que.
- ant. Denotava la causa d’una acció, equivalent en est us a de la qual cosa o per la qual cosa.
- adv. de lloc. Sol utilisar-se sempre precedit de la preposició a, denota la situació: Està a on tu la deixares: Precedit de la preposició de indica el lloc d’a on procedix: ¿D’a ón ve el vent?. Precedit de la preposició per indica el lloc a través del qual o a lo llarc del qual: Passa per a on té lloc.
- Utilisat com a relatiu equivalent a locucions com en el qual, el qual: Treballa en el lloc a on hi haja faena.
- ant. Seguit d’un comparatiu, equival a quant.
- ¿D’a ón?, loc. Indica estranyea i exigix explicació d’un fet inesperat: ¿D’a ón hauran eixit estos insectes?
observacions/documentació: Si és interrogatiu du accent (ón, a ón).