locució, -ons
(Del llatí locutĭo, -ōnis.)
- s. f. Acte de parlar.
- Manera d’expressar-se.
- Gram. Conjunt de paraules en un sentit concret.
- Gram. Conjunt fix de paraules que té un sentit equivalent a una paraula o significat com ara fer la guitza que equival a fotre o enguiscar.
- Locució adjectiva, Gram. Grup de paraules que fan la locució d’un adjectiu: De mala manera.
- Locució adverbial, Gram. Grup de paraules que fan la funció d’un adverbi: De bestreta; de colp i repent.
- Locució conjuntiva, Gram. Grup de paraules que fan la funció d’una conjunció: Una volta que.
- Locució intensificadora o quantificadora, Gram. Grup de paraules que ponderen la cantitat o el grau: Un montó de problemes; treballar de valent.
- Locució interjectiva, Gram. Grup de paraules que fan la funció d’interjecció: ¡La mar salada!; ¡mare meua!
- Locució preposicional o prepositiva, Gram. Grup de paraules que fan la funció d’una preposició: A l’entorn de.
- Locució pronominal, Gram. Grup de paraules que fan la funció d’un pronom: Uns o atres.
- Locució substantiva, Gram. Grup de paraules que fan la funció d’un substantiu: El no res.
- Locució verbal, Gram. Grup de paraules que fan la funció d’un verp: Tornar-se gàbia; donar pel sac.