sac, -cs
(Del llatí saccu, mat. sign.)
- s. m. Recipient de sarpallera generalment, pero també d’uns atres materials, de forma rectangular o cilíndrica deixant obert un costat que forma la boca; s’utilisa per a tindre i transportar coses sòlides.
- Este recipient ple d’alguna cosa.
- La cosa que conté eixe recipient.
- Hàbit de penitent fet de roba grossa.
- Vestit mal fet.
- Peça de vestit de dòna, similar a la brusa.
- Sac de dormir, sac de tela d’abric o impermeable que s’utilisa per a dormir dins d’ell en tenda de campanya o a l’aire lliure.
- Sac pulmonar, en alguns moluscs, cavitat de parets membranoses en ramificacions sanguínees i en la que entra l’aire.
- Sac llagrimal, cavitat membranosa que conté les llàgrimes procedents dels conductes llagrimals.
- Sac vitelí, Biol. Bossa en vitel del que s’alimenten alguns embrions animals en la primera fase del seu desenroll.
- Entrar a sac, loc. Fer barreig en una casa o població.
- Omplir el sac, loc. Omplir-se la pancha o les bojaques.
- Un sac de, loc. Un montó de.
- Fer-se com un sac d’una cosa, loc. Menjar molt d’eixa cosa.
- Sac de porrades, loc. Persona, i sobretot chiquet, que està aveada a que la castiguen i ya no ho sent.
- No caure en sac foradat, loc. No deixar de costat una cosa, no deixar de tindre-la en conte.
- Tres per al sac i el sac en terra, loc. Se diu quan algunes persones juntes no fan la faena que podrien o haurien de fer.
- Donar pel sac, loc. Fastidiar ad algú.
- Posar en el mateix sac, loc. Considerar iguals coses que no ho són.