pancha, -ches
(Del llatí pantĭce, mat. sign.)
- s. f. Cavitat del cos dels vertebrats que conté l’estómec i els budells, i també la part exterior que fita en dita cavitat.
- La part més abultada d’un objecte.
- Fer pancha una cosa, loc. Tindre una part de superfície que no seguix la llínea recta i forma una convexitat: La paret fa pancha.
- Fer o traure pancha, loc. Fer gros o més voluminós el ventre.
- Pancha per amunt, loc. Estar gitat o tombat sobre l’esquena.
- Pancha per avall, loc. Estar gitat o tombat boca per avall.
- Tindre molta pancha, loc. Patir en paciència i resignació.
- Traure’s la pancha de mal any, loc. Deixar de patir fam.
- Tindre una pancha com un pagell, loc. Tindre molta pancha.