estómec, -cs
(Del llatí stomăchus, i este del grec στόμαχος, orifici de l’estómec.)
- s. m. Part de l’aparat digestiu, entre l’esòfec i els budells, dins de la qual estan les glàndules que segreguen els sucs gàstrics.
- Tindre estómec, loc. Soportar les coses desagradables.
- Estómec agraït, persona que servix de manera servil a qui el beneficia, paga o manté.
observacions/documentació: Se tracta de la forma clàssica. La forma estómac és moderna i possiblement un castellanisme o una ultracorrecció deguda a l’ètim llatí.