Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: any
any, -anys
(Del llatí annus, mat. sign.)
  1. s. m. Temps que tarda la Terra en pegar una volta en la seua òrbita al Sol.
  2. Dotze mesos, des de l’1 de giner al 31 de decembre.
  3. Periodo de dotze mesos a contar des dun dia qualsevol.
  4. Periodo de temps que coincidix més o manco en un any, durant el que es realisa un treball.
  5. A anys llum, fig. Molt llunt dalguna cosa, en sentit espacial o qualsevol atre: Estàs a anys llum de comprendre el problema.
  6. Al cap de lany els mateixos diners, loc. Indica indiferència o despreocupació per una pèrdua no massa important.
  7. Any acadèmic, periodo dun any que escomença quan acaben les vacacions de lanterior.
  8. Any anomalístic, Astron. Temps que transcorre entre dos passos consecutius de la Terra per lafeli o el periheli de la seua òrbita; consta de 365 dies, 6 hores, 13 minuts i 59 segons.
  9. Any astral o sideral, temps que transcorre entre dos passos consecutius de la Terra pel mateix punt de la seua òrbita. Any de 365 dies, 6 hores, 9 minuts i 24 segons.
  10. Any astronòmic, astral o sideral, és el que considerem any normalment, de 365 dies, 6 hores, 9 minuts i 24 segons, que és el temps que transcorre entre dos passos consecutius de la Terra pel mateix punt de la seua òrbita.
  11. Any bisext, V. any de traspàs.
  12. Any civil, lany normal de 365 dies o de 366 si és de traspàs.
  13. Any climatèric, el sèptim o nové any de ledat duna persona i els seus múltiples, que segons se creu és quan sexperimenten canvis en la constitució física.
  14. Any de gèls, pluges (o plujós), pedra, neu (o nevades)... Any en que ha gelat molt, ha plogut massa, pedregat...
  15. Any de gràcia o del Senyor, ant. Any de lera cristiana, contat des del naiximent de Jesucrist.
  16. Any de la picor, de la pera, de la naneta, de Maria Castanya... indica époques remotes.
  17. Any de traspàs, any que 366 dies, per lo que safig un dia al més de febrer. Se repetix cada quatre anys.
  18. Rel. Any eclesiàstic, el que governa les solemnitats de lIglésia i que escomença en la primera dominica dadvent.
  19. Any escolar, periodo que correspon a un curs escolar i escomença quan acaben les vacacions destiu.
  20. Any llum, Astron. Mida astronòmica de llongitut, que equival a la distància que recorre la llum en el buit durant un any.
  21. Any llunar, Astron. Periodo de dotze mesos llunars o de 354 dies.
  22. Any meteorològic, any que es conta des de l’1 de decembre al 30 de novembre de lany següent.
  23. Any nou, lany que escomença o els primers dies de lany que escomença; cap dany.
  24. Any passat, lany anterior al present.
  25. Rel. Any sant, any de jubileu.
  26. Any vinent, lany pròxim o posterior al present.
  27. Cap dany, el primer dia de lany.
  28. De cent a cent anys, una volta, loc. En contadíssimes ocasions.
  29. Dia de cap dany, V. dia.
  30. Eixir de mal any, loc. Passar i deixar arrere una época de desgràcia.
  31. Els anys no passen debades, loc. Indica que el pas dels anys se fa notar en les persones o les coses, envellint-les o deteriorant-les.
  32. Entre lany, durant lany, en el transcurs de lany.
  33. Est any, V. enguany.
  34. Fer anys, complir anys una persona o passar anys des de que tingué lloc un acontenyiment: Hui és el meu natalici i faig 37 anys. Demà farà dos anys que faltà mon pare.
  35. Lany de les tàpenes o tàperes, loc. Lany que no vindrà mai; mai.
  36. Lany que ve o any vinent, lany pròxim o posterior al present.
  37. Llevar-se anys de damunt, loc. Rejovenir-se per haver-se llevat de damunt una malaltia, preocupació, patiment...
  38. Llevar-se anys, fig. Dir que es una edat inferior a la real.
  39. Meló de tot lany, V. meló.
  40. Nit de cap dany, V. nit.
  41. Per molts anys, loc. Se diu per a felicitar ad algú desijant-li que el goig o la cosa conseguida li dure molt.
  42. Posar-se anys damunt, fig. Envellir de colp per excés de treball, patiments o preocupacions.
  43. Ser de lany dèneu, loc. Ser molt inocent o fava.
  44. Tal dia farà un any, loc. Se diu per a mostrar despreocupació o desinterés davant dun fet o perill.
  45. Tindre els seus (meus, teus...) anys, ser major o vell.
  46. Tirar-se de damunt (o traures) la pancha de mal any, loc. Deixar de passar fam.
  47. Un any part atre, loc. ant. i dialect. Un any i atre no successivament.
  48. Estar de bon any, loc. Estar gros.
ref. Any de fret, mal del pobret. Any bisext, o fam o pesta. Any de gra, poca palla, any de palla, poc de gra. Any de neu, any de Deu. Any de secà, any de sequia. Any nou, vida nova. Any plujós, any de fer el gos. Any que escomencem, que la fi vegem. L’any del batre; si no este, l’atre. L’any que carrega, se trenquen les rames. L’any que ve, cosa faré. Com més anys, més reganys. No estan en los anys tots els enganys. Als quinze (o díhuit) anys, ninguna dòna és lleja. Lo que no fon en lo meu any, no fon en lo meu dany. D’ací a cent anys, tots pelats. Any de gelades, any d’erades. A mal any, manta nova. Mai és mal any per massa pa. Més val any tardà que l’era sense gra. Any bo per a la serra, roïn per a la terra. Any de bacores, poc de forment. Any de figues flor, any de plors. Any de figues, no te’n rigues. Any de serves, mai el (lo) veges. En l’any car, el garbell espés i el sedaç clar. Poda tardà i sembra primerenc; si erres un any, n’encertaràs cent.
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.