pare, -res
(Del llatí patre, mat. sign.)
- s. m. Mascle que ha engendrat un o més fills.
- Pare de família, l’home que té fills baix la seua potestat.
- Els pares, el pare i la mare.
- Pare adoptiu, l’home que ha adoptat el fill o fills d’un atre, donant-li els drets que tindrien si foren propis.
- Pare putatiu, l’home que té baix la seua potestat fills d’un atre.
- Els primers pares, Adam i Eva.
- Pare polític, el sogre. Solen dir-li pare el gendre i la nora al sogre, quan se dirigixen ad ell o dins de l’entorn familiar pròxim.
- Rel. El Pare Etern o el Pare, la primera persona de la Santíssima Trinitat.
- Home al que es considera cap, principi vital, protector, etc., d’un poble, d’una família, etc.
- Pares de la pàtria, els considerats com a orige d’un país, d’una nació, etc.
- Rel. Pare espiritual, religiós que dirigix espiritualment a una persona.
- Rel. Títul que es dona als retors i a certs religiosos.
- Rel. El Sant Pare o el Pare Sant, el Papa, el cap de l’Iglésia Catòlica.
- Rel. Els Sants Pares o els Pares de l’Iglésia, els primers doctors de l’Iglésia grega i llatina que escrigueren sobre els misteris i la doctrina de la religió.
- Rel. Pares apostòlics, pares de l’Iglésia que conversaren en els apòstols i els discípuls de Jesucrist.
- A mon pare han robat, loc. Se diu quan una persona o cosa apareix inesperadament i no se l’havia vista fea temps.