par, -rs
(Del llatí pare, igual, parell.)
- adj. m. i f. ant. Igual o totalment paregut.
- No tindre par o ser sense par, loc. ant. Únic en la seua classe; no tindre res o ningú igual o paregut.
- s. En alguns Estats, títul d’alta dignitat.
- Els dotze pars de França, dotze personages que es supon que acompanyaven a Carlemagne i la seua dignitat era l’immediata posterior.
- Cambra dels Pars, Cambra alta en l’organisació llegislativa britànica i que correspon a l’aristocràcia.
- V. número par.
- A la par, loc. Que s’alvancen a un mateix temps dos o més que corren o caminen en la mateixa direcció o que realisen conjuntament una mateixa funció.