aristocràcia
(Del grec ἀριστοκρατία, mat. sign.)
- s. f. Govern en el qual només intervenen els considerats nobles o notables.
- Grup o classe social format per nobles o notables que eixercixen el poder en esta forma de govern.
- fig. Classe de persones o coses en qualitats especials que destaquen entre les atres de la seua mateixa classe o espècie.
- Aristocràcia del bacallar, manera irònica alacantina de definir a la gent coenta que pretenia distinguir-se parlant castellà en Alacant.