noble, -es
(Del llatí nōbĭle, mat. sign.)
- adj. m. i f. S’aplica a la persona que posseïx un títul nobiliari heretat dels seus antepassats o concedit pel sobirà en virtut dels seus mèrits.
- (Substantivat.) Persona noble.
- Elevat entre els atres en mèrit, distinció, dignitat.
- Quím. Se diu d’un cos químicament inactiu o difícilment atacable.
- Arts nobles, les belles arts.
- Parts nobles del cos, les vísceres principals del cos, fonamentalment el cor i el cervell.
- ant. Moneda d’orige anglosaxó, que estigué en funcionament en Castella i la corona d’Aragó en el sigle XV.
- Noble de nau, moneda de la dita procedència que tenia en una de les cares la figura del rei d’Anglaterra dins d’una nau.