Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: dignitat

dignitat, -ts

(Del llatí dignĭtas, -ātis, qualitat de digne.)

s. f. Grau d’altea jeràrquica.
Càrrec d’una alta autoritat i honor: Li oferiren el càrrec de Ministre, dignitat que es negà a acceptar.
1. En les catedrals i colegiates, cada una de les prebendes més elevades i honorífiques, com ara la de decà, la d’archipreste, o la d’arciaca.
2. Persona que eixercix u d’estos càrrecs o prebendes.
Condició o qualitat de digne.
Presència, aspecte o comportament digne: El director aguantà les dures crítiques en dignitat.

Buscar dignitat en:

Bilingüe Sinònims Rima