dignitat, -ts
(Del llatí dignĭtas, -ātis, qualitat de digne.)
- s. f. Grau d’altea jeràrquica.
- Càrrec d’una alta autoritat i honor: Li oferiren el càrrec de Ministre, dignitat que es negà a acceptar.
- En les catedrals i colegiates, cada una de les prebendes més elevades i honorífiques, com ara la de decà, la d’archipreste, o la d’arciaca.
- Persona que eixercix u d’estos càrrecs o prebendes.
- Condició o qualitat de digne.
- Presència, aspecte o comportament digne: El director aguantà les dures crítiques en dignitat.