càrrec, -cs
(Derivat posverbal de carregar.)
- s. m. ant. Càrrega.
- Obligació pesada, especialment l’obligació de fer alguna cosa o tindre conte d’ella: El germà major té càrrec dels germans menors.
- Obligació pecuniària.
- Responsabilitat moral, culpa.
- Ofici públic d’una autoritat.
- La persona que té eix ofici públic.
- Fer-se càrrec, loc. Fer-se una idea d’una situació o encarregar-se i responsabilisar-se d’alguna cosa.
- Estar a càrrec de, loc. Estar baix la responsabilitat d’algú.
- A càrrec de, loc. A conte de.
- Dret. Cada u dels punts d’una acusació.