acceptar
Flexió verbal »(Del llatí acceptāre, mat. sign.)
- v. tr. Rebre, recebir o acollir algú voluntàriament lo que se li oferix o encomana: Acceptar un regal. Acceptar una orde. Acceptar l’herència.
- Admetre unes regles, lleis, condicions, comprometent-se a seguir-les o complir-les: Acceptar la religió cristiana. Acceptar les condicions del contracte.
- Admetre i obligar-se a pagar lletres de canvi o pagaments: Acceptar lletres de canvi. Acceptar el pagament de les quotes.
- Acollir un sistema físic o biològic un nou element o membre sense rebujar-lo o presentar inestabilitat: El pacient ha acceptat el renyó que se li ha transplantat.
- Admetre com a vàlida una teoria o idea: No tots acceptaren en un principi que la Terra era redona.