acollir
Flexió verbal »(Del llatí vulg. accŏlligĕre, reunir, arreplegar.)
- v. tr. Recebir o hostajar en casa ad algú que aplega: Han acollit als familiars en casa. Acollirem un chiquet orfe.
- Acceptar o admetre una idea o proposició: La seua proposta fon acollida per tots.
- Rebre, acceptar, be o malament un fet: Acolliren molt malament la notícia de la derrota. Yo acollí de bon grat el casament de ma germana.
- refl. Amparar-se, protegir-se: S’acolliren a la nova llei que els era favorable. S’acull en la seua embaixada que és neutral.
observacions/documentació: S’ha de tindre en conte que no és un verp incoatiu en valencià.