orfe, -ena, -ens, -enes
(Del llatí ŏrphănu, mat. sign.)
- adj. m. Carent de pare, de mare, o d’abdós; se diu especialment de la persona de menor edat que no té pares.
- fig. Carent d’una persona o cosa que fea d’ampar o protecció.
observacions/documentació: En la llengua antiga s’utilisava la forma orfe per al masculí i el femení en alguns casos.