recebir
Flexió verbal »(Del llatí recĭpĕre, mat. sign.)
- v. tr. Prendre lo que nos donen o envien: Recebir les meues cartes d’ací uns dies.
- Ser objecte d’una activitat, distinció, ofensa...: Recebir un homenage.
- Acceptar qualsevol cosa que es dona o concedix: He recebit una casa de l’herència de mon pare.
- Recebir el dol, acollir el familiar del difunt les manifestacions de condol dels qui assistixen a l’enterro o funeral.
- Ser el destí d’una cosa que va o ve: La pica recebix l’aigua de l’aixeta.
- Admetre a una atra persona be o malament en la seua companyia, en sa casa, en un lloc...: No li agrada recebir visites quan treballa.
- Eixir al camí o a l’encontre d’algú que aplega per a saludar-lo, donar-li la benvenguda...
- Deixar entrar ad algú en la casa pròpia.
- Ser objecte d’una acció o d’un fet que causa dolor, dany, ofensa, molèstia: Ha recebit un tir.
- Ser objecte de colps, trompades, bastonades, pals, canyades...: Vas a recebir galtades.
observacions/documentació: Se tracta d’una forma documentada des de ben antic i no d’un castellanisme, que conviu en la llengua escrita en la forma arcaica rebre:”...aquells homens que hisquen a recebir lo senyor rey com pus honradament puxen”. Anònim. Llibre de Consells. 1382-1383. “II. sous. Ítem, a·n Jacme Matheu, trompeta, per salari del roci en que cavalcha, com exim recebir la reyna...”. Anònim. Llibre de Consells. 1404-1405. “Judes, Caim, te vendran recebir; / diran cantant: «Veniu, renegador / dels ordens sants; que vos sereu prior...” Joan Roïç de Corella. In utroque jure gran doctor. 1480. “Isqueren fora de la ciutat per recebir los embaxadors una bona milla...”. Joanot Martorell. Tirant lo Blanch. 1490. “E hoynt aço los dits homens, leixades totes coses, ab gran goig ixqueren a recebir al Senyor...”. Sor Isabel de Villena. Vita Christi. 1497. “E hixqueren-lo a recebir a les parets de Quart. Y, fet lo recebiment, tornaren-se’n cap a cuha per lo mateix cami, per a exir-lo a recebir ab professo”. Pere Martí. Libre de antiquitats. 1525.