Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: benvenguda
benvenguda, -des
  1. s. f. Acció de recebir a una persona en afecte perque acaba d’aplegar a un lloc.
  2. Nom propi de dòna.
observacions/documentació: La forma benvenguda i no benvinguda, com a nom propi de dòna s’usa des dels primers documents:"Comparech na Benvenguda, fillastra d’en P(ere) Thomas, e protestà de son dret...”. Anònim. Llibre de la Cort del Justicia de Valencia. 1282. “ ... d’una part, e na Benvenguda, muller del dit deffunct, de la altra.”. Anònim. Llibre de la Cort del Justicia de Valencia. 1298. Com a adjectiu i substantiu també és forma molt documentada: “Venus respos, ab cara molt contentay affable gest. -«Siau vos benvenguda...”. Jaume Gaçull. Lo sompni de Johan Johan. 1497. “...determinaren de fer-li embaxada per a donar-li la benvenguda.” Pere Martí. Libre de antiquitats. 1525. “Cascú li donà la benvenguda, y lo mateix féu lo lloctinent de virey...”. Pere Joan Porcar. Coses evengudes en la ciutat y regne de Valencia. 1585.
benvengut, -uda, -ts, -udes
  1. adj. m. Que ha aplegat al lloc de manera satisfactòria.
  2. Que és ben rebut.
observacions/documentació: La forma benvengut està molt documentada en texts ben antics: “Lavors, l’emperador lo abraça e feu-li molt gran festa, dient-li que ell fos lo benvengut per cent milia vegades”. Joanot Martorell. Tirant lo Blanch. 1490. “Vos siau molt benvengut, car vos sou lo annunciador dels goigs meus.” Sor Isabel de Villena. Vita Christi. 1497."Benvengut siau a la nostra host, li digue lo rey a Jaume Lizanaestant sobre Murcia.”. Jaume Febrer. Trobes de mosén Jaume Febrer. 1701. “Venus respos, ab cara molt contenta /y affable gest. -«Siau vos benvenguda...”. Jaume Gaçull. Lo sompni de Johan Johan. 1497.
Benvengut, -uda
  1. s. m. Nom propi d’home i dòna.
observacions/documentació: La forma benvengut i no benvingut, com a nom propi d’home s’usa des dels primers documents: “Comparech na Benvenguda, fillastra d’en P(ere) Thomas, e protesta de son dret...”. Llibre de la Cort del Justicia de Valencia. 1282. “...son condapnats per la justicia en donar e en paguar, en pena del quart, a·n Benvengut, procurador [...] e IX diners...”. Pere de Golmés. Llibre de la Cort del Justicia de Cocentaina. 1288. “Item, del proces contra na Benvenguda, muller quondam d’en Bernat de Monya, principiat en letres”. Llibre de Consells. 1392.
Buscar benvenguda en: