No
no
- adv. Expressa el caràcter negatiu de la proposició que el seguix: No és bo menjar massa.
- Usat absolutament, equival a una proposició negativa: És interessant anar a vore les corregudes de bous o no.
- Substantivat: El no ya el tens.
- ant. Anava acompanyat de la partícula pas, que reforçava el valor negatiu de l’adverbi.
- A que no, indica repte: A que no tens valor de vindre ací.
- En una proposició subordinada en subjuntiu, s’utilisa com a partícula expletiva quan la proposició principal porta un verp de temor: Tinc por que no apleguen a temps.
- En una comparació afirmativa de desigualtat, s’utilisa com a partícula expletiva del segon terme: Preferixc fer-ho ara i no més tart.
- En un context interrogatiu, s’utilisa per a demanar a l’interlocutor la confirmació o consentiment de l’idea que s’expressa en la proposició que acompanya a l’adverbi no: T’ha eixit be l’examen, ¿no?
- No res, absència de tot, cosa insignificant.
- No res manco o no res menys, loc. ant. També, igualment o no obstant.
- No li fa, loc. No importa: Si no li fa, ho farem sense ell.
no, -os
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
- Paraules que tenen una escritura pareguda: NO..