bou, -us
bou, -us
(Del llatí bŏve, mat. sign.)
- s. m. Animal mascle castrat, de pota badada, adult i de la família dels bòvits, és domèstic i sol denominar-se bou manso per a diferenciar-lo del bou brau.
- Bòvit mascle brau, del grup dels bovins, adult, en banyes al cap, pell dura de pèl curt i coa llarga.
- plr. Espectàcul taurí en que participen estos animals en una plaça, generalment redona i tancada, a on diverses persones denominats toreros ajudats per capots de color roig els enganyen o toregen, acabant finalment en la vida de l’animal, al que maten en una espasa o estoc que penetra pel tòs i aplega al cor de l’animal. L’espectàcul rep el nom de bous o correguda de bous.
- Beure com un bou, loc. Beure molta cantitat de líquit.
- Folc. Bous a la mar, festa típica d’algunes poblacions valencianes com Dénia o Xàbia en la qual se corre fugint del bou en una plaça provisional situada a la vora del moll del port.
- Folc. Bou embolat, festa en la que es corre el bou pel carrer i a la nit. El bou du un artefacte en les banyes, a manera de funda que acaba en dos boles de fòc, una per a cada punta de banya.
- Espècie de soport fet de canyes o bastons a on se posen a descansar les estores de margalló o peces de tela en les quals se guarden de l’intempèrie les panses que es sequen al sol en els canyiços.
- Pedra en un forat que sobreïx de la paret que s’usa per a nugar en ells els animals.
- Peça d’engranage usada en la prensa d’oli que ajuda al fusell a prémer fort.
- Estar més roig que un bou, loc. Estar molt roig.
- Estar fet un bou, loc. Tindre gran irritació o estar molt fort.
- El bou, dialect. i coloq. El número trentanou (39) en rifes, sortejos, loteries i jocs.
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.