Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: bous
bou, -us
(Del llatí bŏlus, acció de tirar rets, en contaminació de bou.)
  1. s. m. Art de peixca que utilisa una gran ret en dos prolongacions anteriors denominades bandes que van unides a dos barques, se coneix com peixcar al bou, i les barques reben el nom de parella del bou.
bou, -us
(Del llatí bŏve, mat. sign.)
  1. s. m. Animal mascle castrat, de pota badada, adult i de la família dels bòvits, és domèstic i sol denominar-se bou manso per a diferenciar-lo del bou brau.
  2. Bòvit mascle brau, del grup dels bovins, adult, en banyes al cap, pell dura de pèl curt i coa llarga.
  3. plr. Espectàcul taurí en que participen estos animals en una plaça, generalment redona i tancada, a on diverses persones denominats toreros ajudats per capots de color roig els enganyen o toregen, acabant finalment en la vida de l’animal, al que maten en una espasa o estoc que penetra pel tòs i aplega al cor de l’animal. L’espectàcul rep el nom de bous o correguda de bous.
  4. Beure com un bou, loc. Beure molta cantitat de líquit.
  5. Folc. Bous a la mar, festa típica d’algunes poblacions valencianes com Dénia o Xàbia en la qual se corre fugint del bou en una plaça provisional situada a la vora del moll del port.
    1. Folc. Bou en corda, festa en la que es corre el bou pel carrer nugat a una corda per les banyes.
    2. Folc. Bou d’Ontinyent, se tracta del bou en corda pero l’animal va embolat en boles de cuiro i sense fòc.
  7. Folc. Bou embolat, festa en la que es corre el bou pel carrer i a la nit. El bou du un artefacte en les banyes, a manera de funda que acaba en dos boles de fòc, una per a cada punta de banya.
  8. Espècie de soport fet de canyes o bastons a on se posen a descansar les estores de margalló o peces de tela en les quals se guarden de l’intempèrie les panses que es sequen al sol en els canyiços.
  9. Pedra en un forat que sobreïx de la paret que s’usa per a nugar en ells els animals.
  10. Peça d’engranage usada en la prensa d’oli que ajuda al fusell a prémer fort.
  11. Estar més roig que un bou, loc. Estar molt roig.
  12. Estar fet un bou, loc. Tindre gran irritació o estar molt fort.
  13. El bou, dialect. i coloq. El número trentanou (39) en rifes, sortejos, loteries i jocs.
ref. El bou vell, si no tira, guia. El bou i la mula, sempre en fan una. Qui no té bous, no llaura tots els dijous. Quan diuen que ve bou, a lo manco és vaca o joneguet. Quan les dònes diuen bous, a lo manco seran joneguets. Tant punchen al bou, que al remat tira coces. ¿A ón anirà el bou que no llaure?.
Imàgens
Buscar bous en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.