tòs, -ssos
(D’una provable base prerromana *taucia, rabaça.)
- s. m. Part posterior del cap i superior del bascoll. Nuca.
- Part més elevada entre les dos banyes d’un bou, cabra, etc.
- Caure de tòs, loc. Caure cap arrere, d’esquena.
- Com si em besares el tòs, loc. Se diu quan una persona vol fer alguna cosa que nos és indiferent.
- Per la banda del tòs, loc. Ni pensar-ho, mai de la vida, de cap manera.