Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: cabra
cabra, -res
(Del llatí capra, mat. sign.)
    1. s. f. Animal remugant, de pota badada, de la subfamília dels caprins. Pot créixer fins a un metro d’altària, té el cap curt i casi sempre en dos banyes que giren cap arrere, el cos recobert per pèl aspre de diferent color segons l’espècie, les cames són fortes i té una coa molt curta. Se domestica, pastura en gran facilitat per a accedir a llocs difícils i s’aprofita la seua llet. Segons el color del seu pelage, condicions sexuals, costums, la forma de les banyes, etc., pot rebre diferents denominacions.
    2. Cabra guirra, cabra roja autòctona llevantina protegida.
    3. Cabra sora, la que és d’un color roig claret.
    4. Cabra pigada o florejada, aquella que té taques de diferents colors.
    5. Cabra sarrinegra, la cabra que és blanca pero té algunes llínees negres del cap a la coa.
    6. Cabra sarriblava, la cabra que és blanca pero té algunes llínees blavenques del cap a la coa.
    7. Cabra collalba, de color negre pero té blancs el cap i el coll.
    8. Cabra comellana, la totalment blanca.
    9. Cabra mocha, la cabra sense banyes.
    10. Cabra curra, que té una sola banya.
    11. Cabra banyialta, té les banyes cap amunt.
    12. Cabra banyicacha, té les banyes cap avall.
    13. Cabra baciva, la que no ha criat encara.
    14. Cabra putana, la que no pot tindre cries per ser estèril.
    15. Cabra lletera, cabra que té llet en les mamelles.
    16. Cabra màmia, la que té llet només en una de les mamelles.
    17. Cabra montesa, cabra salvage que viu en les montanyes.
    18. Cabra garavita, la que té les banyes dretes pero poc obertes.
    19. Cabra mamellada o mamelluda, la que té mamelles.
  2. V. serrà (peix).
  3. Crustàceu marí Maia squinado que viu entre les roques, és comestible i en la clasca ovalada plena de pèls i protuberàncies punchoses o en forma de gancho, té cinc parells de potes llargues també peludes.
  4. Cabra cerval, espècie d’antílop de l’Índia en banyes d’uns 80 centímetros, retorçudes i divergents.
  5. V. cabrelles (conjunt d’estreles).
  6. Mala cabra, se diu d’un chiquet malcregut.
  7. Estar com una cabra, loc. Actuar en poc de trellat, estar mal del cap.
  8. Jugar les cabres, loc. En el joc de cartes o de dòmino juguen dos contra dos i els que perden ho fan entre ells fins a tindre un únic perdedor que paga lo que han perdut.
  9. La cabra, dialect. i coloq. El número cinquantaú (51) en rifes, sortejos, loteries i jocs. En uns atres llocs se li dona el nom ad este número de el mort.
ref. Cabra, per a que t’acabes. Poques cabres, pocs chiulits. La cabra per sos pecats, sos genolls porta pelats. La cabra de mon veí té més llet que la meua. Una mala cabra, tota la rabera, llança a perdre. La cabra fina, a la montanya tira. La cabra sempre tira al mont: Tant este refrà com l’anterior fan referència a que es molt difícil canviar les inclinacions d’algú o a que el comportament d’una persona era esperable i atribuible al seu caràcter més pronte que a circumstàncies alienes o conjunturals: Va prometre que deixaria els cigarrets, pero ya se sap, la cabra fina, a la montanya fina, i nos tornà a mentir. El fill de la cabra ha de ser cabrit.
Imàgens
Buscar cabra en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.