jugar
Flexió verbal »(Del llatí iŏcāre, divertir-se en burles, del llatí vulgar substituint al clàssic ludĕre.)
- v. intr. Fer una cosa únicament per a entretindre’s.
- Burlar-se d’algú.
- Jugar en fòc, loc. Arriscar-se a tractar coses perilloses.
- Entretindre’s practicant jocs més o manco reglamentats.
- Participar una o més persones en algun dels eixercicis recreatius somesos a regles, a on se guanya o es pert.
- Actuar el jugador en el joc cada volta que li toca fer-ho.
- Tirar o posar en joc una carta, una ficha, etc.
- fig. Invertir diners en un negoci o assunt no molt segur.
- Jugar-se la vida, loc. Fer alguna cosa posant en perill la vida.
- Jugar d’esgrima, ant. Practicar esgrima.
- ant. Menejar una part del cos.
- intr. Actuar, funcionar.
- refl. Apostar-se. Pactar lo que u pagarà a l’atre, i al contrari, en cas de guanyar o perdre en un joc, competició, etc.: Me juguí cent euros i ell un rellonge a que guanyava el Valéncia al Madrit.
- Jugant jugant, loc. Se diu de lo que es fa o conseguix sense fer esforç o sense donar-se conte: Juant juant havem fet huit quilómetros a peu.
- ¡No juguem!, loc. Se diu per a indicar que anem en conte, que no volem córrer perill.
- Jugar un paper en un assunt, loc. Participar en un assunt tindre una funció o finalitat en un assunt.
- Jugar en dos baralles, loc. Actuar a favor de dos postures diferents i opostes al mateix temps.