Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: cos
cos, -ossos
(Del llatí cŏrpus, mat. sign.)
  1. s. m. Conjunt de les parts que formen lorganisme de lhome i dels animals; està format pel cap, el tronc (tórax i abdomen) i les extremitats.
  2. Rel. El cos de Jesucrist, lhòstia consagrada.
  3. Combatre cos a cos, o ant. cos per cos, loc. Lluita o combat entre els adversaris a la mínima distància i sense utilisar armes de fòc.
  4. Llevar-se en cos, loc. ant. Incorporar-se, alçar-se una persona.
  5. Pena de cos i dhaver, ant. Pena corporal i pecuniària.
    1. Lextensió normal que ocupa un home o un animal, presa com a mida: Un llit dun cos i mig.
    2. Cos de cavall, distància equivalent a la dimensió horisontal dun cavall, que sutilisa com a interval en les parades militars.
  6. Se diu especialment del cos de lhome o de qualsevol animal, sense el cap ni les extremitats.
  7. Per extensió, persona: Ha treballat molt i eixe cos no pot més. ¿A on aniria eixe cos a eixes hores del matí?.
  8. Cos major, persona adulta i mida equivalent a la dun home o una persona adulta.
  9. Ser una cosa per a un cos major, loc. Ser una cosa per a adults, per ser un gran treball o una gran pena.
  10. Tindre cos per a fer o aguantar una cosa, loc. Ser adult o fort per a fer o aguantar alguna cosa.
  11. Persona o animal sense vida.
  12. De cos present, cerimònia religiosa en un funeral, en el cadàver expost.
  13. Tindre, deixar o quedar-se mal cos, loc. Tindre, deixar o quedar-se en malestar físic provocat generalment per una mala experiència.
  14. Estar de cos present, estar el cadàver duna persona expost.
  15. ant. Cadàver duna persona adulta.
    1. Conjunt agregat de molècules materials.
    2. Cos celestial, astre.
    3. Cos callós, estructura que es troba en el fondo del cervell i que unix els hemisferis cerebrals dret i esquerre.
    4. Cossos nuclears, se diu de les tres parts que componen la llavor, lembrió, lendosperm i lull.
    5. Cos pigmentari o cos reticular, membrana que es troba baix de lepidermis i que conté les substàncies que donen color a la pell.
    6. Cossos piramidals, dos protuberàncies situades en la mèdula espinal.
    7. Cos tiroides, glàndula que es troba en la part superior de la tràquea i davant della, que segrega un líquit albuminós.
    8. Cos estrany, qualsevol element alié a un organisme, a una maquinària, etc., que entra accidentalment en ell impedint el seu normal funcionament.
    9. Cos compost, substància que conté molècules de diferents cossos simples.
    1. Grossor i consistència dun material o dun producte, com ara un paper, una roba, etc.
    2. Vi de molt de cos, vi de molta densitat i consistència al paladar.
    3. Prendre cos, espessar-se, aumentar, prendre forma una cosa.
    1. Part superior dun vestit que cobrix fins a la cintura.
    2. En cos de camisa, en camisa i sense res damunt della.
    1. La part més important o gran duna cosa més complexa.
    2. Cos del delit, cosa o persona en la que sha comés el delit o que ha segut utilisada per a cometrel.
  16. El cos de lagulla, el forat duna agulla de cosir.
  17. Fer passar a u pel cos duna agulla, dominar a una persona.
  18. Ficar-se per un cos dagulla, ser molt viu i saber buscar-se la vida.
  19. Cos dun llibre, duna llei, dun conveni, dun tractat, etc. La part fonamental, sense pròlec, apèndix...
    1. Conjunt de persones que formen una societat, una corporació o que eixercixen una mateixa professió.
    2. El cos social, conjunt de persones que constituïxen una societat.
    3. Cada secció dun eixèrcit o de funcionaris constituïda per diferents especialitats, cos de bombers, cos de correus, cos dinteligència, cos de policia, etc.
    4. Cos deixèrcit, unitat militar formada per dos o més divisions que oscilen entre 20. 000 i 50. 000 soldats, que actuen baix les órdens dun únic oficial superior.
    5. Cos de guàrdia, conjunt de soldats destinats a la custòdia duna dependència militar, duna fortificació o duna posició, i lloc cobert a on estan instalats.
    6. Cos diplomàtic, conjunt dembaixadors, cònsuls i demés representants duna nació estrangera, acreditats davant dun determinat govern.
  20. Fer de cos, loc. Defecar.
  21. Dos cossos en una ànima, loc. Dos persones que sempre van juntes, que són molt amigues.
  22. Tornar lànima al cos, loc. Tornar-li la calma, lassossec.
  23. Tirar-se una cosa dins del cos, menjar-se-la.
  24. En cos i ànima, loc. En total dedicació, completament, sense reserves. També es diu en cor i fege // Baixar el cos, loc. Tindre la regla.
  25. Retirar-se el cos, loc. Aplegar-li la menopausa a una dòna.
  26. Moure-se-li el cos ad algú, loc. Entrar-li ganes de fer de ventre. Entrar-li a u ganes de fer una cosa.
  27. Tindre el cos lligat, loc. Tindre dificultat devacuar els budells, anar estret.
ref. Bo, poquet i a sovintet és al cos profitoset. Lo que pert la boljaca, el cos ho guanya. El cos s’assenta en els peus. El cos se fa a lo que s’acostuma. ant. Qui té cos bell, no li cal mantell.
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: coç.